LLAVORS I PLANTER
En relació amb les llavors i plantes de l'hort de l'escola de Torres de Segre pel que fa a aquest any, podem afirmar que cap dels cultius de l'hort prové de plantar llavors. En canvi, es planten directament les plantes, les quals són comprades per les mestres a una botiga de Lleida de plantes o a vegades al mercat d'Alcarràs, les plantes són comprades pels agents de la comissió mediambiental.
En quant a les sembres es realitzen amb l'ajuda d'algun dels padrins del poble que col·laboren amb l'escola i els infants aportant molta pràctica i sobretot experiència. El procés comença amb la preparació del sòl. Primer, els padrins i els infants utilitzen aixades per remoure i airejar la terra, eliminant males herbes i pedres. A continuació, amb rasclets, allisen la superfície de la terra per deixar-la uniforme. Seguidament, els padrins indiquen als infants on han de plantar el planter de la verdura i els infants fan un forat i ho col·loquen a la profunditat adequada, segons el tipus de planta, utilitzant les mans o petites pales de mà. Finalment, es cobreixen amb una capa fina de terra i s'aplica aigua amb regadores per assegurar una bona adaptació i un bon creixement de la planta.
Concretament, les plantes que he pogut observar jo a l'hort de cicle infantil són, blederes, espinacs i maduixeres.
CONREU I COLLITA
Com he mencionat anteriorment, l'encarregat de controlar i vigilar que funcioni correctament el reg de degoteig de l'escola és el conserge, programant totes les hores de reg des de l'ordinador de secretaria. Tanmateix, els dies que sembren i planten són els mateixos nens i nenes els que reguen les plantes amb regadores.
Per altra banda, com he explicat en l'apartat com està instal·lat l'hort, en estar en diferents palots i en diferents parcel·les, aquestes delimiten l'espai i fan més fàcil la manera d'organitzar-se per tal d'executar les tasques de manteniment de l'hort. El que es fa és que cada cicle s'encarregui del manteniment d'un espai determinat. Hi ha dos palots per cicle infantil, dos per cicle inicial, dos per cicle mitja i després les dues últimes parcel·les són l'espai de cultiu dels de cicle superior.
Pel que fa a la collita de la planta podem afirmar que no hi ha un dia específic de collita, ja que com bé sabem no se sap mai el dia exacte amb relació a quin dia estaran a l'estat perfecte de maduració per collir, per exemple en el nostre cas totes les maduixes. Al contrari, el més comú i normal que passi és que no totes les maduixes estiguin en bon estat de maduració per collir-les el mateix dia, per aquest motiu com que cada dimecres a la tarda observen l'estat de l'hort i de les seves maduixeres, si en veuen alguna que es pugui collir, primer de tot li comenten a la seva mestra i seguidament ho comenten tots junts. Si al final s'observa que sí que l'han de collir, un infant la cull i li dona a la mestra perquè la guardi.
Pel que fa al repartiment de la collita, vaig poder observar que com que no cada dia de collita es cull una maduixa per cada infant de la classe, a l'aula on he estat jo, la mestra té uns pals amb tots els noms dels nens i nenes i es fa amb un sorteig, una vegada un nen ja ha sortit no torna a entrar al sorteig fins que no tothom s'hagi endut alguna maduixa a casa. Els infants comentaven que la majoria es menjaven aquella collita per berenar. D'aquesta forma, podem dir que l'hort és un incentiu per als infants per menjar saludable, a més per a ells els hi és molt més motivador i atractiu menjar-se una maduixa que han plantat i han ajudat a créixer.
CALENDARI
- Pèsols
- Faves
- Bròquils
- Enciams
- Maduixes
- Bledes
- Espinacs
Per tal de plantar les mestres s'han d'apuntar a un calendari proporcionat per la comissió mediambiental de l'escola. Cada curs s'apunta quan té algun reforç per no anar-hi la tutora sola, o quan tenen desdoblaments per anar amb menys nens.
Observant la taula d'associació entre cultius podem veure que per exemple les maduixeres tenen una associació favorable amb els espinacs, en canvi, els espinacs i les bledes tenen una associació desfavorable, tot i això en el nostre hort no hem arribat a notar-ho.
Amb relació a les varietats del primer quadrimestre podem analitzar gràcies a la taula que totes les varietats tenen una associació favorable amb totes.
ORGANITZACIÓ
En l'àmbit de centre, la gestió de l'hort s'organitza des de la Comissió verda, la comissió mediambiental. Aquesta comissió s'encarrega d'anar a comprar el planter, vetlla perquè l'hort estigui en bon estat, està pendent constantment dels cultius així com de si no funciona el reg, és l'encarregat de la relació amb l'ajuntament per si falta terra, o hi ha algun incident i d'organitzar i planificar el calendari de cada cicle per plantar així com de què cada setmana vagi un dia un cicle a netejar tot l'hort.
Respecte a la comunitat educativa, per una banda, alguns padrins del poble venen i ensenyen i ajuden a plantar als infants gràcies a la seva experiència. Per altra banda, molts pares ajuden la comissió verda a planificar el calendari per plantar les verdures de l'hort així com donen diversos consells per tenir-ne cura. Finalment, a vegades també s'ha donat el cas que famílies han portat plantes per donar i que els infants poguessin plantar a l'hort de l'escola.
Els diferents cursos de l'escola participen en la gestió de l'hort, per una banda, cada mes hi ha un curs que és encarregat d'anar un dia a la setmana a netejar l'hort i a més a més, cada cicle té el seu espai propi per plantar, cuidar i cultivar les seves verdures.
SÒL I ADOB
Respecte a com s'alimenta l'hort puc afirmar que en aquest hort no s'utilitza cap classe d'adob, el creixement de les plantes és totalment natural. Fins i tot, si es detecta alguna plaga en alguna planta de l'hort es tracta de forma natural amb una barreja que és aigua i vinagre.
Sí que em van comentar que fa anys hi havia un cubell de brossa orgànica i eren els mateixos infants els que llançaven allí les seves restes orgàniques dels esmorzar com podien ser les peles de plàtan. A més a més, des de la cuina escolar també es reciclava tot el residu orgànic per fer compost el qual es feia servir d'adob.